LA COSA NO ESTÀ MASSA CLARA

Encara no han passat quinze dies de la constitució del nou consistori i ja hem començat a notar l'efecte JB.
D'una banda hem pogut veure com en menys d'una setmana allò que fa un mes eren problemes per part de la Generalitat Valenciana quant a l'execució dels projectes proposats per l'anterior equip de govern de Vinaròs pel Plan Confianza ara ja són cartells penjats als carrers (allò que criticaven tant del PlaE) i col·locació de primeres pedres amb Conseller inclòs (aquells que encara no fa un mes solament venien a la seu del PP).

Però això no ha estat l'única cosa vinculada amb el nostre Ajuntament.
Sembla ser que el sr JB ha fet una roda de premsa per anunciar les primeres mesures de govern preses pels propers quatre anys i per comunicar a tota la població que no hi haurà dedicacions exclusives ni parcials i que ell mateix tindrà “DEDICACIÓ ABSOLUTA” al consistori i que dedicarà el temps que calgue en la seua funció com alcalde.

Això de la dedicació absoluta que s'ha presentat com una “novetat” no és més que un insult a tots els alcaldes que l'han precedit al nostre poble perquè se suposa que l'alcalde és alcalde les 24 hores del dia i així ho han fet tots els que ho han estat abans que ell.

Altra cosa és que s'abandone la pròpia feina i l'única tasca a fer durant tots els dies dels quatre propers anys sigue regir, administrar i vetllar pels interessos de tots els ciutadans de Vinaròs i a canvi, per aquesta “dedicació laboral exclusiva”, se pugue rebre un salari adequat.

Quan a l'austeritat tampoc són massa bones les impressions perquè si les matemàtiques no fallen i segons les declaracions del sr. JB els càrrecs electes ens acabaran costant més diners que l'últim any.

I, a més, tindrem que esperar a les sorpreses amagades sota el nomenament de càrrecs de confiança (els noms de les persones que els ocuparan i la categoria laboral que se'ls assignarà), que també costen diners.

LLOPS AMB PELL DE CORDER



Per a avui 11 de juny de 2011, a les 11:00h del matí està anunciat aquell fenomen que a la naturalesa es repeteix tantes i tantes vegades però que en la vida política municipal és més espectacular perquè no és tant freqüent.

Avui a les 11:00h, al saló de Plens de l'Ajuntament de Vinaròs se podrà viure en rigorós directe l'inici de la metamorfosi de certes bestioles.

Avui s'inicia l'intent de canvi de pell d' espècimens encara no qualificats.
Avui, qui pugue, assistirà en directe rigorós al canvi de cara d'aquelles bestioles indefinides que ara fa quatre anys van donar l' espectacle més deplorable viscut a l'Ajuntament de Vinaròs en democràcia.

Avui aquells i aquelles seran persones amb el rostre radiant i els ulls humits d'emoció.

D'altra banda se podrà veure com aquells i aquelles que durant quatre (o més) anys ens han fet viure en un permanent estat de crispació municipal ara, per obra i gràcia de no se sap quin estrany encanteri, se convertiran en persones del tot respectuoses i exigents de respecte.

A partir d'avui a les 11:00h prepareu-vos, ciutadanes i ciutadans de Vinaròs, a assistir als atacs sobrevinguts d'amnèsia selectiva que patiran els onze personatges que han de regir el destí del nostre poble durant els propers quatre anys.

Prepareu-vos a veure com aquells que s'han estat queixant durant tant de temps de la manca de transparència per part de l'equip de govern, ara tancaran els documents amb pany i forrellat i solament donaran informació (i no tota) d'aquelles coses que ells creuran oportú.

Prepareu-vos per a veure els qui “centrados en ti” i compromesos amb Vinaròs treballaran solament per “ofrenar noves glories a Espanya” i complint amb escrupolosa puntualitat les instruccions que rebran de València governaran per fer allò que el seu partit els mane.
Prepareu-vos, en definitiva, a veure'ls i conèixer-los com són. Perquè més tard que prompte podreu veure que no són altra cosa que LLOPS AMB PELL DE CORDER

AGENOLLATS, AMB LA PISTOLA A LA BOCA



El canó encara està calent,roent,candent.

Les hienes, encara saliven,encara tiren escuma per la boca.

Després d’haver aconseguit agenollar un poble mancat d’esperança que gens no li costa agenollar-se, després d’haver espantat un poble que espera tan poc, que li costa tan poc espantar-se , els gossos encara segueixen salivant i lladrant a un pam de la cara del poble.

Ho vam sentir al darrer debat.

La política de la repugnància converteix els qui la practiquen en polítics repugnants.

La victòria tot ho justifica.

La visita de Camps a Vinaròs va ser la irrupció del cacic: “ Si voteu a Juan Bautista Juan, Vinaròs tindrà Escola, Institut i Centre de Salut”. Lectura: Si no ho feu, oblideu-vos-en.

La seducció del cacic per aconseguir més vots és l’amenaça, la por.

Amb dues misses tot s’arregla.

La dreta sap posar la pistola al cap com ningú. Porta dècades practicant.

La dreta porta dècades agenollant el poble. Els cops d’estat han estat el seu camp de pràctiques. Els cops d’estat i l’estat de necessitat i la pobresa.

La distància que va de Molt Honorable a Més que Miserable,el Partit Popular l’ha diluïda i això fa salivar més els gossos... i les gosses.

Ara, amb el canó encara calent,candent pels trets de campanya, la pistola es posa a la boca per cremar la llengua.

La pudor de carn cremada, de llengua cremada, encara fa aventar més als gossos famolencs de carnassa.

Puc entendre a qui s’agenolla per necessitat, per fam, per desesperança, però no entenc als qui volen emmudir-nos,cremant la llengua.

El sinistre decret que vol esborrar i fer desaparèixer definitivament el valencià de les aules, podria ser una maniobra de distracció, podria ser un regal a les hienes que acompanyen al cacic- o senzillament sadisme- però confirma que davant tenim mala gent, gent repugnant.

El provincianisme ha estat sempre un bon camp de conreu, i soterrament, per als cacics i els seus capatassos, per als càrrecs electes des de la repugnància.

Fa ara 30 anys que Manuel Sanchis Guarner va morir. “ D’altres pares no volen que els seus fills parlen valencià per què tenen por,segons diuen, que després no puguen aprendre bé el castellà. Jo els preguntaria a eixos pares si és que creuen que els seus fills són deficients mentals, ja que els consideren incapaços de ser bilingües”.

Provincianisme en estat pur,com a forma de vida.

Deia Joan Fuster, “no resultaria lícit limitar-nos a atribuir-lo a ‘genocidi’: seria, així mateix, una mena de ‘suïcidi’ col•lectiu, de nosaltres depèn” .

Lluís Batalla
(Publicat al setmanari 7 dies el 3 de juny de 2011)

Carta oberta al "senyor" Manuel Villalta Carreguí



Amb data 11 d'abril passat i en aquest mateix blog vaig “penjar” un escrit sota el títol “Fins els picarols” que n'estic segur vostè no va llegir perquè durant més d'un any m'ha estat dient que tenia problemes amb internet.

És per això que vull reproduir-ne part de l'esmentat escrit després d'haver tingut noticies de la seva docta intervenció en roda de premsa avui 3 de juny en la que dona la culpa de la majoria absoluta del PP a Vinaròs a Lluís Batalla i a mi mateix:

“El culpable de no haver arribat a un acord a tres bandes de cara a les eleccions del proper 22 de maig NO SÓC JO.


L'afany de protagonisme, la manca de humilitat, posar les sigles pel davant, perdre de vista la realitat personal i de cada grup per arribar a una situació de no retorn no ha estat cosa meva.

A una negociació hi ha que anar a posar damunt de la taula propostes serioses. Propostes de programa i de persones per formar un equip de treball amb garanties.

No se pot anar exigint coses que no poden ser en base a propostes que no poden ni podran ser assumides pels demés que estan a la taula.
Quan algú arriba així.... per molta bona voluntat d'enteniment que hi hague arriba un moment en que s' ha de dir PROU.


En una negociació entre representant de partits, suposadament d'esquerra, no es pot insinuar que "pot ser hauria que donar-li el govern al PP".

Entre persones civilitzades no se pot anar, amb una manca total d'ètica, intentant posar uns contra els altres quan els uns o els altres no estan presents.


Mai se pot contar als companys de partit coses diferents a les que han succeït per tal de justificar el teu fracàs.

Mai qui no ha fet res pot voler, de sobte, fer-ho tot i imposar les seues regles al joc.

Mai quan les coses no surten com tu vols hi ha motiu suficient per retirar la salutació o girar-li la cara a una altra persona.

Esquerra Vinaròs i els Verds del País Valencià anirem junts a les eleccions municipals del 22 de maig perquè voliem i volem sumar esforços i se presentarà una llista en la que tots els seus components som de Vinaròs, de persones, no de títols acadèmics. Persones a les que els agrada la política i des de les seues idees treballar pel seu poble


Totes les altres històries les haurà d'explicar una altra gent.


Perquè no m'agrada gens que algú pose a la meua boca paraules que no he dit...ni m'apunte coses que no he fet...n'estic fins els “picarols” de callar i aguantar el pal de les veles d'un vaixell que no és el meu.

Salut i República

Ramon Adell”


Vull afegir a aquest text un comentàri bàsic i que m'omple de satisfacció: Un membre de la llista que vostè va encapçalar a les eleccions del passat 22 de maig “perque EU té l'obligació històrica de presentar llista a Vinaròs (Marina Albiol)” ha tingut la noblesa de trucar-me per demanar disculpes per les seues (de vostè) declaracions a la premsa.

Vull agraïr-li l'apel·latiu de “dinosaure” que m'ha dedicat. Perque per arribar a ser dinosaure (en el sentit que he interpretat de les seues declaracions) hi ha que haver estat molts anys a la primera fila i/o tenir suficient edat per que t'ho diguen.

Suposo que vostè, que per edat també podria ser-ho, a mi m'ha dedicat la floreta pels anys que sóc en la vida política del meu poble.

I, definitivament, una pregunta i una reflexió:

S'ha plantejat perquè a les eleccions autonòmiques, Esquerra Unida, ha tret més vots que a les municipals?

Afortunadament ni jo tinc la culpa dels problemes de l'esquerra del nostre poble... ni vostè sol és Esquerra Unida a Vinaròs. I Lluís Batalla.... a treballar com regidor  a l'Ajuntament
.
Ramon Adell (tres de juny de 2.011)