dijous, 17 de febrer del 2011

Dels “100.000 hijos de San Luís” als 600.000€ de Camps


A l'any 1823, el Rei Borbó d'Espanya, Fernando VII “EL FELÓN”, de nefasta memòria pels drets dels ciutadans, va demanar ajuda a França i l'exercit francès per tal de restablir la monarquia absoluta


El principal objectiu d'aquesta intervenció fou acabar amb el liberals al govern des feia tres anys.

Les forces lleials s'enfrontaren amb els francesos a Catalunya però van haver de retirar-se.

El francès va ocupar Madrid sense cap resistència i va seguir cap Andalusia en persecució dels liberals que s'havien refugiat a Cadis amb Fernando VII com hostatge i que varen oferir una forta resistència per la qual cosa la ciutat fou assetjada, acabant-se el setge amb el compromís del Borbó de respectar la Constitució de 1812.

El compromís va ser trencat pel monarca i el mateix el primer d'octubre va unir-se a l'invasor francès i va abolir totes les normes jurídiques aprovades durant els tres anys anteriors.

Ara, quasi cent vuitanta set anys després, al govern del monarca absolut Francisco Camps “l'Intocable pels Tribunals” en la seua particular creuada contra l'invasor català no li ha calgut demanar l'ajuda a l'exercit francès  i també ha trencat amb molts dels compromisos que va adquirir quan accedí al trò i va jurar la Constitució espanyola incomplint entre d'altres coses amb la llibertat d'expressió consagrada  a l'article vintè de l'anomenada Carta Magna de 1.978.
Com no han aconseguit el tancament de tots els centres reemissors per la via judicial han anat a intentar acabar amb Acció Cultural del País Valencià per la via de la extorsió i l'ofegament econòmic.
Li han imposat a aquesta Associació Cultural sancions econòmiques de 726.943,90€ de les quals s'han pagat 126.943,90€ i en queden pendents de liquidar dues de 300.000€ que s'han de fer efectives abans del proper dia 20 de març, sancions contra les quals i segons resolució de la Direcció General de Tributs de la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat Valenciana no hi ha recurs possible.
La darrera època del regnat de Fernando VII va estar coneguda com “La Dècada Ominosa” i caracteritzada per una ferotge repressió dels exaltats.

Els darrers quatre anys del regnat de Francisco Camps sembla que van pel mateix camí però hi ha diferencies: A NOSALTRES NO ENS FARAN CALLAR!!!!!!

A Vinaròs en som molts que volem continuar veient TV3 i que defensem la nostra llengua en la nostra llengua i amb els nostres mitjans.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Amb "carinyo" també pot créixer




Aquesta setmana passada ha estat una setmana plena d'aconteixements (com cada setmana) però n'hi ha hagut dos que m'han donat una especial satisfacció i una que m'ha omplert de preocupació .

Un ha estat la situació de la contaminació a Madrid i Barcelona, les dues grans ciutats de l'estat i no precissament per que pense que la gent de les grans ciutats s'hagués d'ofegar anant pel carrer.

Però és cert que quan en portada de tots els diaris, de tots els telenotícies i de tots els informatius radiofònics arriben a tractar aquests temes sempre s'analitza l'origen d'aquestes situacions extremes i surten propostes de solució (una altra cosa és que aquestes propostes siguen realment escoltades i posades en marxa).

La meua satisfacció personal en aquest cas ha estat escoltar molts experts en urbanisme quines explicacions m'han refermat en la meua manera de veure com ha de ser una ciutat més habitable.

Sentir que les ciutats s'han de compactar, que s'ha d'evitar la existència de les grans distancies, que s'ha de limitar l'accés massiu dels vehicles de quatre rodes a segons quins llocs i que s'ha de crear nous espais on el domini dels vianants estigue per damunt de tot el demés han refermat l'opinió que he donat una i una altra vegada referida a la barbaritat del Pla General d'urbanisme de Vinaròs quan des d'Aigua Oliva a Sol de Riu es va convertir tot l'espai existent en sòl urbà o urbanitzable, quan el que s'hagués hagut de fer hauria estat deixar fora del pla la Costa Nord i la Costa Sud i ordenar unicament el territòri existent des dels voltants de la plaça de bous fins el Cervol i entre la mar i la carretera 340, deixant (com sembla ser que ho serà) el Passeig com una zona on els ciutadans puguen estar, caminar i disfrutar sense circulació de cotxes.

També m'he alegrat que un país com Egipte, un país que sol caure be a la gent, hague donat una demostració al món de com, el que val, allò que és capaç de remoure governs, és la unitat, és la comunió dels interessos de tots davant de les minories privilegiades.

Perquè la unitat, l'arrossegar el carro en la mateixa direcció, és molt més forta que la temor i les lamentacions.

A Egipte hem pogut veure com més promte o més tard els corruptes, els amiguets, els que s'embarquen en els fraus, acaben caent i els demagogs són desautoritzats pel poble.

Allò que m'ha produit preocupació ha estat tornar a comprovar que entre nosaltres els demagogs tenen massa presència i massa altaveus.

Perque si el portaveu d'un partit polític estatal que te la pretenssió de governar-nos és capaç de dir que nosaltres hauriem de fer el mateix que els egipcis per a forçar unes eleccions anticipades en un país com el nostre (suposo que amb l'esperança de guanyar-les ell i els seus amics) és per preocupar-se, entre d'altres raons, perquè els “palmeros” dels corruptes, els panxacontentes, i el “cabriu” (com diu un amic meu) s'ho poden agafar seriosament




dilluns, 7 de febrer del 2011

Fem-la servir. Gasteu-la si cal

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ ha posat en marxa una campanya que amb el lema “TENIM DRETS” pretén entre d'altres objectius fomentar l'ús social de la nostra llengua pròpia i evitar que hagen “valencianocallants” o “valencianistes de la secreta, es a dir, que hi hagen menys persones que renuncien a utilitzar la llengua pròpia a pesar de conèixer-la.


A part de posar-se com una de les fites més importants aconseguir que la alcaldessa de València parle valencià penso que la oportunitat del plantejament de la campanya no podem posar-la en dubte.

Si els organismes oficials de la nostra comunitat renuncien a utilitzar el valencià com llengua vehicular serem nosaltres qui haurem de lluitar perquè no es pergue i hauria de ser facilissim utilitzar-la amb normalitat si és cert que, segons ens indica la mateixa Generalitat, més del noranta per cent dels habitants de la comunitat entén el valencià.

Jo mai li he demanat a cap persona de parla diferent a la meua que canvie la seua forma d'expressar-se i per contrari a mi si que m'ho han demanat – més bé exigit.

L'únic que han aconseguit els qui volen obligar-me a fer una cosa que no m'agrada ha estat que, ara, quan pel carrer algú me pregunta alguna cosa... arronso els muscles i continuo caminant sense contestar.
Perquè quan ens trobem un estranger, dels de fora de les fronteres de l'estat i fem tots els esforços possibles perquè ens entengue ens estem traint a nosaltres mateixos si utilitzem una llengua diferent de la que ens van ensenyar a casa nostra i estem evitant que la persona que ens pregunta pugue enterar-se que a casa nostra parlem, també, una cosa diferent a la que parlen els nostres veïns.... d'Aragó i perdem una oportunitat ben clara i fàcil de col·laborar en l'inici de la integració d'aquella persona a les nostres tradicions, a la nostra història, al nostre ser de cada dia.

I si el foraster és espanyol i moltes vegades valencià.... resulta que a més sóc un ignorant i un malcriat encara que sigue capaç de parlar francès, anglès, alemany, italià..... i també, es clar castellà