dijous, 26 de gener del 2012

ORA ET DEVORA





Una amiga em va regalar una llaminadura: “pren, un tronquet de Nadal, l’he comprat a Carrefour”.

I ha passat Nadal i sant Esteve i Cap d’Any i Reis...

I no sé què fer-ne.

Perquè en desembolicar l’envoltori, ha aparegut una figureta erta i blanqueta adherida com una momieta sobre un tió de xocolata.

Aquesta figureta és un Nen Jesús.

Un Nen Jesús comestible!

Indigneu-vos, devots practicants!

Una xiqueta adoctrinada perquè enguany rebrà la primera comunió, té a les mans aquesta llepolia diabòlica.

Què farà?

Es menjarà el tronquet i en separarà la figureta?

S’ho menjarà tot a mos redó?

En l’eucaristia, el capellà ofrena el cos i la sang de Crist en forma de neula i vi, i els creients s’ho empassen devotament amb la fe de compartir un misteri... I quin misteri hi ha en el fet de xuplar, rosegar, mastegar i cruspir-se un Messies de sucre?

No ens sorprendrà, doncs, si per Setmana Santa algun pastisser elabora una corona d’espines amb cruixent de xocolata.

Me’l menjo? No me’l menjo?

Atès que els profetes de History Channel han programat la fi del món per al proper 21 de desembre, i ves a saber si el pare de la criatura n’és al darrera, deixo el Jesuset sobre el tronquet, l’embolico amb cel·lofana i per preservar-lo dels efectes evidents del canvi climàtic, el deso amb cura al congelador sobre un cadafal de “Salteado de gambas y setas Findus.”



Joan M. Guzman Pau.

dimecres, 18 de gener del 2012

Sant Canuto

Qui son aquesta gent?
Anys i anys, fa molts anys....
La vespra de Sant Sebastià ( el dia i la nit de Sant Canuto) hi havia gent, especialment jove, que pujava a l'ermitori de la Misericòrdia – o de Sant Sebastià – per gaudir de la festa del patró.
Recordarem especialment un any que, havent pujat el dia de Sant Canuto a les quatre de la tarda (els estudiants i els que treballaven solament fins mig dia) ens plantarem a la senyal de l'ultima curva del camí de l'ermita per veure els companys que arribaven per a ajudar a muntar la tenda de campanya.... Rafel, Ramon, Jose Luis (lo valencià), Juanitin Baila, Jordi, Lo Novillo (encarregat de provisions), Emiliano.... i d'altres quin nom ara no venen a la memòria varem començar la festa a hora de berenar
Un cop muntada la tenda de campanya a la part del darrera de l'ermita (al voltant de les sis de la tarda) començarem a preparar el berenar - sopar per tal de poder iniciar la nit a la cuina de l'ermitana (en aquella taula llarga que hi havia la costat d'aquella xemeneia enorme on s'aficava la gent que tenia fred i se torraven costelles i llonganisses a dojo) tocant la guitarra i cantant amb aquell personatge tan especial....
Rochil era l'amo de l'ermita la nit de Sant Canuto.
Recordo encara ara el “duet” que una d'aquestes vegades, abans d'anar a la plaça a tocar i cantar cançons de Raimon varem interpretar a la llum i la calor d'aquella xemeneia.

Encara vull fer una altra referència perquè la gent pugue entendre que suposava la nit de Sant Canuto.
Evidentment que fa molts anys però jo encara ho recordo com si hauria passat fa una hora.
El meu amic Pascual i jo varem anar al Coliseum a veure la pel·licula basada en aquell general que ell tot sòl quasi va guanyar la guerra als nazis:“Paton”.
Malauradament el meu amic no podrà llegir aquesta vivència però puc dir que en acabar la pel·lícula (ara en diuen flim) varem anar a casa, recollirem la manta i tot poc a poquet varem pujar a passar la nit a l'ermita.
Jo, ara, tinc quasi seixanta anys.
El meu amic Pascual va morir abans que anàrem a la “mili”.
Això era el que passava la nit de Sant Canuto quan la gent era mínimament correcta.
Fa una anys la nit de Sant Canuto va convertir-se en la nit dels Pubs i les Discoteques a l'ermita i finalment.... per l'abús que se'n va fer ( i d'aixà podia parlar-ne l'actual ermità) per part dels pubs i discoteques i aprofitant l'inici de les obres de restauració de l'entorn de l'ermita... l'ajuntament...com propietària de l'ermita va acabar amb la festa de Sant Canuto amb l'excusa que hi havia que protegir les obres de restauració.
I ara, tants anys després....
L'ajuntament beneïx una festa anomenada “Llonganissa....” organitzada pel mateixos que van carregar-se la festa de la nit de Sant Canuto a l'ermita en un lloc a l'aire lliure i “fins ben entrada la matinada” SENSE TENIR CAP RESPECTE ALS VEÏNS DE LA ZONA (total per una nit....).
Això si, el principal organitzador és l'associació de pubs de Vinaròs.
Fins fa quatre dies el president d'aquesta associació era el pare de l'actual concejala de festes (si, la mateixa que comparteix amor amb el controlador de la zona blava) i ens sembla que continua sent-ho.
I la majoria dels establiments col·laboradors fins fa quatre dies...... del PP!!!!!!!!!!!!!!
I són totalment lliures de fer i lloar a qui més els interesse però hi ha entitats que pel seu caracter no haurien de significar-se.
El problema rau en que ja hem oblidat que van dir els nostres actuals governants (els fundadors de la nova festa) del màxim responssable d'aquesta mateixa.......
VISCA SANT CANUTO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

_____________________________________________
PROPOSTA DENEGADA PER L'AJUNTAMENT L'ANY 2004 PER A LA RECUPERACIÓ DE LA FESTA LA VESPRA DE
SANT SEBASTIÀ

  El col.lectiu de Joves d’Esquerra Verda de Vinaròs representats per ……………………………………………………proposem a l’ajuntament la recuperació de la festa a l’ermita de la vespra de Sant Sebastià.
Degut al deteriorament d’aquesta nit festiva en els últims anys, sóm conscients de les raons per les quals ha desaparegut, i nosaltres com molts altres joves del poble i alguns de no tant joves comencem ja a sentir nostalgia d’aquelles nits a l’Ermita.
Per això voldriem instar a l’ajuntament a fer resorgir aquesta festa tan nostra, en un entorn de civisme i cordialitat, essent respectuosos amb el marc de l’Ermita.
Ara que han finalitzat els treballs de l’escola taller, ens sembla just i necessari poder recuperar aquesta nit, ja que n’estem convençuts que és posible tornar als valors inicials d’aquesta festa.
Per tal d’aconseguir aquest propòsit, plantejem la supervisió de la mateixa des d’organitzacions i associacions de joves, veinals i eminentment culturals, deixant totalment de banda la mercantil.lització a la que havia arribat en els últims anys.


Vinaròs, 1 de setembre del 2004

Sr. ALCALDE PRESIDENT DE L'AJUNTAMENT DE VINARÒS