Una mica de reflexió no va malament

Com si d'alguna cosa vaig sobrat darrerament és de temps, cada cop vaig entrant més en el que s'anomena xarxes socials.


Val.

Si alguna de les persones que pugue estar llegint això no ho sap... una xarxa social no és un tramat de gent que es dedica a ajudar al pròxim (això seria una ONG o/u associació benèfica).

Una xarxa social és un lloc on una pila de gent com jo que ens sobra el temps coincideix amb una altra pila de gent que no sap que fer i perd el poc temps que li queda per a dir tonteries i fer carreres a veure qui fa més amics entre una altra pila de gent a la que mai li ha adreçat la paraula ni una salutació quan s'han creuat pel carrer.

Be.

En aquestes xarxes socials existeix un cert mimetisme i quan a algú se li acudeix tenir una proposta hi ha una altra pila de gent que s'apunta.

Per exemple: una persona penja cada dia una frase obtinguda de les milers i milers de frases lapidaries que s'han dit o escrit durant la història de la humanitat (de vegades no s'han dit ni s'han escrit però se suposa que si que ho ha hagut de fer algú important) i ràpidament hi ha altra gent que en penja de noves.

Una de les ultimes era “No reirse de nada es de tontos, reirse de todo és de estupidos”

I jo me pregunto:
I els que riuen sols quan van pel carrer que són?
I els que se'n riuen perquè pensen que els altres son tontos i que l'únic que val és el que ells diuen?
I els que creuen que solament ells estan en possessió de la veritat i que aquesta veritat és l'únic que val?
I els que sense pensar donen la raó als il·luminats... als que (diuen ells) solament ells son capaços de solucionar les coses?

Pot ser haurem de començar a triar el blat de la palla, les promeses dels fets, la realitat de la ficció i deixar que continuen dient sempre la veritat els mateixos de sempre..... els bojos, els xiquets i els borratxos.... curiosament als que no en fem mai cas.

O sia que pot ser haurem de tornar a recordar qui som i d'on venim, haurem de tornar a respectar-nos a nosaltres mateixos pel que pensem i pel què volem, i tornar a fer-nos respectar pels que res respecten i que l'únic que volen és treure'n profit de nosaltres perquè com tenim poques ocasions per riure pensen que som tontos de baba.