Una amiga em va regalar una llaminadura: “pren, un tronquet de Nadal, l’he comprat a Carrefour”.
I ha passat Nadal i sant Esteve i Cap d’Any i Reis...
I no sé què fer-ne.
Perquè en desembolicar l’envoltori, ha aparegut una figureta erta i blanqueta adherida com una momieta sobre un tió de xocolata.
Aquesta figureta és un Nen Jesús.
Un Nen Jesús comestible!
Indigneu-vos, devots practicants!
Una xiqueta adoctrinada perquè enguany rebrà la primera comunió, té a les mans aquesta llepolia diabòlica.
Què farà?
Es menjarà el tronquet i en separarà la figureta?
S’ho menjarà tot a mos redó?
En l’eucaristia, el capellà ofrena el cos i la sang de Crist en forma de neula i vi, i els creients s’ho empassen devotament amb la fe de compartir un misteri... I quin misteri hi ha en el fet de xuplar, rosegar, mastegar i cruspir-se un Messies de sucre?
No ens sorprendrà, doncs, si per Setmana Santa algun pastisser elabora una corona d’espines amb cruixent de xocolata.
Me’l menjo? No me’l menjo?
Atès que els profetes de History Channel han programat la fi del món per al proper 21 de desembre, i ves a saber si el pare de la criatura n’és al darrera, deixo el Jesuset sobre el tronquet, l’embolico amb cel·lofana i per preservar-lo dels efectes evidents del canvi climàtic, el deso amb cura al congelador sobre un cadafal de “Salteado de gambas y setas Findus.”
Joan M. Guzman Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada