AYATOLÀS

Les senyals de Déu, significat del títol, han estat constants en els moviments colpistes.

Quan falten els arguments racionals, quan la tropa pot vacil.lar perquè creu que els generals s’equivoquen, s’ha de tirar mà al santoral; quan el camí escollit no ha de ser el camí encertat cal encomanar-se a Déu, perquè si els camins terrenals fallen, si es perden unes eleccions, al menys et queda el consol d’haver triat una “bona inversió de futur”.
Les religions han tingut sempre la sort de ser partíceps en guerres.

Les guerres han fet créixer les religions.

I les religions han estat excuses per a moltes guerres injustificables.

Els Temps de crisi són un niu de monges ,frares i capellans.

La religió i la política per justificar-se necessita de referents, necessita d’ ayatolàs.
No parlo de tradició judeo-cristiana ni de Patrimoni artístic .

Parlo d’intolerància, de carències personals profundes, de pensament únic, d’ambició d’imposar. A Vinaròs, trosset de cel(Quin cel?), en els darrers temps s’han destapat els ayatolàs, ayatolàs de poble,val a dir-ho.

No són els , sinò les ayatolàs.
Amagades en el anonimat, ignorants de que al final tot se sap, les Ayatolàs de Vinaròs porten una ofensiva que vol agranar qualsevol indici de manca de fe. Amagades en la recomfortant torre de marfil que viuen ,donen fe que intenten dirigir la vida de tot un poble, segons les senyals de Déu; fustiguen amb un rosari a representants de la comunitat educativa , martiritzen volent acabar amb festes com el Correllengua, o busquen professors a colp de talonari i acta notarial per a que els seu fills no aprenguen llengües absurdes.( Amen).
Vinaròs , terra de llibertat, ha vist passar en els darrers temps a les Ayatolàs, que han criminalitzat a professores per ballar en públic, han injuriat a professors per no respondre al perfil d’home cavernari, de gestos bruscos i incivilitzats, portant-los al purgatori de l’atur. Vinaròs ha estat testimoni d’intents de boicotejar, per part d’estes ayatolàs provincianes, a l’artiste vinarossenc més creatiu i genial que el món ha vist en els darrers anys, per no ajustar-se al seu particular perfil monacal.

Vinaròs és l’escenari de la gran Creuada , la que diu que el “Correllengua aqui, en el colegio de mis hijos no se va a hacer más” .

Són les restes d’una reserva espiritual d’Occident, són les restes d’un instrument de martiri, la relíquia d’un cervell en formació.

Estimades Ayatolàs que viviu a Vinaròs, Dominus Vobiscum, no sabeu on heu anat a parar.

Lluís Batalla Callau