El poeta Dante Alighieri va titular així la seva obra mestra, i com si de la primera part del relat es tractés (la de l’infern) es com sembla ser que una sèrie de personatges estan obsessionats en convertir una escola emblemàtica del nostre poble.
I és que des de l’arribada a l’escola d’unes personalitats notòries amb un tarannà més digne dels pensaments del Sr. Escrivá de Balaguer, s’estan succeint una sèrie de canvis que res tenen a veure amb les línies d’ensenyament actuals, més be al contrari.
Estan aconseguint retrocedir en el temps i fer que s’estiguen vivint unes circumstàncies típiques de l’època franquista i de l’Espanya en blanc i negre.
De manera dictatorial van variar tot l’equip de direcció del Centre i, els noupremiats amb els càrrecs, fan i desfan al seu aire sense buscar cap consens entre els ‘antics’ companys, amb l’afany d’acontentar al seu mestre i mentor.
Han eliminat la visita del Correllengua (això es de ser terroristes), han eliminat la festa del carnaval a l’escola (es una festa pagana, i si puguessen la eliminarien del poble) i ara estan tramant el que ha de ser la seva “Obra” mestra. Es a dir, tots aquells que no pensen i actuen com ells… sobren!
Disfressats darrere d’una reestructuració escolar, introduiran algun membre familiar amb pensaments similars (ja s’han fet amb la primera víctima), tot sense tindre el valor de reconeixer-ho i mentint, negant responsabilitats, oblidant que les mentides no son ben vistes pel Totpoderós i, tot això, en contra d’una majoría oblidada. Els pares. Que incrèduls, veuen com s’estan carregant l’escola, on molts d’ells van crèixer, sense ni tan sols donar-los cap explicació i negant-se a acudir a cap tipus d’assamblea, evitant així el cop que això els suposaria al seu elevadíssim ego.
I és que quan uns mateixos s’autofeliciten continuament… es senyal de que alguna cosa no estan fent bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada