El canó encara està calent,roent,candent.
Les hienes, encara saliven,encara tiren escuma per la boca.
Després d’haver aconseguit agenollar un poble mancat d’esperança que gens no li costa agenollar-se, després d’haver espantat un poble que espera tan poc, que li costa tan poc espantar-se , els gossos encara segueixen salivant i lladrant a un pam de la cara del poble.
Ho vam sentir al darrer debat.
La política de la repugnància converteix els qui la practiquen en polítics repugnants.
La victòria tot ho justifica.
La visita de Camps a Vinaròs va ser la irrupció del cacic: “ Si voteu a Juan Bautista Juan, Vinaròs tindrà Escola, Institut i Centre de Salut”. Lectura: Si no ho feu, oblideu-vos-en.
La seducció del cacic per aconseguir més vots és l’amenaça, la por.
Amb dues misses tot s’arregla.
La dreta sap posar la pistola al cap com ningú. Porta dècades practicant.
La dreta porta dècades agenollant el poble. Els cops d’estat han estat el seu camp de pràctiques. Els cops d’estat i l’estat de necessitat i la pobresa.
La distància que va de Molt Honorable a Més que Miserable,el Partit Popular l’ha diluïda i això fa salivar més els gossos... i les gosses.
Ara, amb el canó encara calent,candent pels trets de campanya, la pistola es posa a la boca per cremar la llengua.
La pudor de carn cremada, de llengua cremada, encara fa aventar més als gossos famolencs de carnassa.
Puc entendre a qui s’agenolla per necessitat, per fam, per desesperança, però no entenc als qui volen emmudir-nos,cremant la llengua.
El sinistre decret que vol esborrar i fer desaparèixer definitivament el valencià de les aules, podria ser una maniobra de distracció, podria ser un regal a les hienes que acompanyen al cacic- o senzillament sadisme- però confirma que davant tenim mala gent, gent repugnant.
El provincianisme ha estat sempre un bon camp de conreu, i soterrament, per als cacics i els seus capatassos, per als càrrecs electes des de la repugnància.
Fa ara 30 anys que Manuel Sanchis Guarner va morir. “ D’altres pares no volen que els seus fills parlen valencià per què tenen por,segons diuen, que després no puguen aprendre bé el castellà. Jo els preguntaria a eixos pares si és que creuen que els seus fills són deficients mentals, ja que els consideren incapaços de ser bilingües”.
Provincianisme en estat pur,com a forma de vida.
Deia Joan Fuster, “no resultaria lícit limitar-nos a atribuir-lo a ‘genocidi’: seria, així mateix, una mena de ‘suïcidi’ col•lectiu, de nosaltres depèn” .
Lluís Batalla
(Publicat al setmanari 7 dies el 3 de juny de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada